Torno a deixar-vos un vídeo que com sempre,
mostra les grans avantatges de l’arribada de les noves tecnologies en la vida
de les persones amb alguna dificultat en l’accés a la comunicació i, amb greus problemes motrius. Aquest vídeo, mostra com una associació per a persones amb
paràlisis cerebral i, amb ajuda d’una empresa d’informàtica, CREA, investiguen les eines al seu abast, per tal d’aconseguir millores en el
seus programes. Aquests programes tenen com a objectiu, donar accés a la comunicació a persones amb dificultats. Possibilitar la màxima independència possible i facilitar una integració veritable. Darrera aquest projecte, hi ha pedagogs, mestres, enginers i
músics.
divendres, 14 de desembre del 2012
Tu, jo, nosaltres, vosaltres.....Ens comuniquem?
![]() |
|
educacioilestic20.blogspot.com
|
En la època que ens ha tocat viure, és més que evident
que les TIC amplien la possibilitat en la comunicació, sigui en els mitjans que
sigui. En el nostre cas com a futures docents, ens interessa saber com i de
quina manera comunicar-nos amb tota la comunitat educativa. Una d’aquestes
maneres, és a través del ventall d’eines tecnològiques que tenim al nostre
abast. Personalment crec que el tu a tu i mirant als ulls de les persones, és
la millor eina per comunicar-nos, però també se i en sóc conscient que no és l’única.
És més que evident, que les TIC són una bona manera d’arribar
a les famílies, de interaccionar. Una eina ideal per aconseguir que l’escola
surti de les seves parets i, es presenti davant les famílies que estiguin
interessades en saber, més i millor que passa dins aquest edifici anomenat
escola. I com a conseqüència, generar més interès i implicació.
Com fer-ho? Quines eines utilitzar?
Una de les eines que més afavoreix les relacions i mostra
que passa dins els raconets de les aules, són els blocs escolars. Aquests
segons el caire que se’ls hi vulguin donar, obren un ventall de possibilitats.
Mostrar els treballs dels seus fills, donar informació escolar (dades reunions,
serveis que ofereix), penjar unitats de treball per tal que els pares i mares
vegin quins temes estan desenvolupant els seus fill i filles i implicar-se en
els objectius....
Se’m passa pel cap la possibilitat que, donat que en l’etapa
d’educació infantil, les famílies entren a deixar als seus fills i filles, els i les mestres amb ajuda dels infants, podien crear un espai on exposessin les seves
feinetes i, juntament amb aquestes, alguna nota informativa convidant a les famílies
a saber com ha estat el desenvolupament del projecte a través del bloc de l’escola.
Crec que seria una bona manera de generar l’interés per part de les famílies a
partir d’una primera imatge. Que sentin curiositat, que tinguin ganes de veure, que hi ha darrera aquest meravellós mural que ha creat el seu fill o filla en
col·laboració amb els seus companys i companyes. Aquest pot ser el fil
conductor cap a l’ús d’una eina tecnològica. Insinuar sense mostra-ho tot.
Com podeu veure, no cal la imposició per tal de generar
interés.........
divendres, 7 de desembre del 2012
Veritats com a punys!
He rebut aquest vídeo mitjançant facebook. Les noves tecnologies tenen això, t'arriiba la informació molt ràpid i a la vegada et dóna la oprtunitat de compartir-la en altres mitjans. Jo ho deixo en el meu bloc per tal que pogueu gaudir de les paraules d'en Tonnucci. Per a mi, veritats com a punys.
Etiquetes de comentaris:
Vídeos que ens fan pensar
Què t’agradaria trobar en arribar al centre per estar motivat? Com motivaries sense imposar-te?
![]() |
|
|
El la vida ens podem trobar amb una gamma de colors infinita i l'hem de saber respectar.....
Ahir durant la classe vàrem fer un simulacre de debat
envers les TIC a les escoles. Cada grup exercia un paper (mestres, escola i
Govern). A mi em va tocar estar en el grup del Govern, postura difícil en
aquests temps que ens toca viure. En primer lloc, el nostre grup va sortir fora
per tal de preparar les nostres al·legacions. Com a bones futures mestres que
espero siguem, tot el que se’ns ocorria era favorable, més diners per invertir,
hores de formació, materials actualitzats....bé, tot el que pensem que hauria
de ser. En entrar a classe, els primers parlar varen ser les mestres. Quin atac
directe cap al Govern, o més ben dit, cap a nosaltres que el representàvem. L’escola
tampoc va ser molt és amable. Molt comprensible davant tanta indignació per les
retallades i de més. Però algú es va parar a escoltar primer el que els hi anàvem
a oferir? Algú es va posar en el nostre lloc? Nosaltres ens vàrem posar en el lloc
de les nostres companyes. La sang no va arribar al riu, la veritat és que va
ser un moment distés i divertit on es van dir un parell de veritats. De tot el
dit i comentat, na Marina, Ens va fer una pregunta que penso que ningú va saber
respondre, i el més important fins i tot, és que penso que no vàrem saber entendre.
Al menys jo. És per això que amb calma i en el silenci a regnant a casa (tinc
el “sálvame” de fons)....no, no és una petita mentida, torno a agafar la
pregunta i intento donar-li resposta. La pregunta versava sobre la motivació a
l’escola, com ens agradaria que ens revessin a l’escola i com faríem nosaltres
per motivar als nostres nous companys envers les TIC.
En primer lloc dir que encara em sembla molt difícil
donar resposta, encara que si hi ha una cosa que tinc molt clara, la motivació
no va lligada a la imposició, sinó que té molta més relació amb el respecte cap
als altres i cap a tu mateixa. Res imposat no pot funcionar mai. Si tinc que
donar una resposta a com m’agradaria que em revessin els meus nous companys,
diria que igual que m’ha rebut sempre a totes les escoles que jo he estat,
sobre tot quan m’han conegut una miqueta. Crec que sóc una persona que no
critico mai la feina dels altres perquè penso que per poder parlar, primer t’has
hagut d’haver calçat les mateixes sabates de l’altre. Crec que les persones que
s’estimen les TIC, la música, o qualsevol altre àmbit, ho han de fer poc a poc,
mostrant les possibilitats amb molta subtilesa. Així segur que més d’un s’enganxa
al carro, i si no es el cas, sempre haurem de respectar els seus motius i les
seves decisions. És suposa que com a bones mestres se’ns demana que tinguem
valors, que emfatitzem amb els nostres alumnes....i amb els nostres companys i
companyes???. Se que ara i des de la universitat volem posar en pràctica tot el
que ens han dit que hauria de ser una escola i els mètodes d’ensenyament idonis,
Constructivismes, integració, TIC a tota marxa....i jo estic totalment d’acord,
però la realitat a les escoles és un altre. No tot és del mateix color, no tot
és blanc o negre. Hem de tenir clar que existeix una gamma de colors i que
tenim que pintar amb tots i cada un d’ells.
Personalment estic posant el meu granet de sorra a l’hora
de posar en marxa el bloc de l’escola. Millor dit, continuar amb la feina que
una companya va iniciar va un parell d’anys. Els meus i meves companyes saben
que poden contar amb mi per tot el que calgui, sigui a l’hora que sigui i, dins
les meves modestes possibilitats. No he anat dient, ara hem de fer el bloc, qui
sóc jo.....Només he dit que els ofereixo la meva ajuda. Primer vaig començar amb
el bloc de l’aula d’educació especial, ja sabeu que hi formo part i que són la
meva debilitat. Després un altre mestre em va demanar ajuda. Sabeu què ha
passat?, que en veure els resultats, més d’un i una s’ha començat a interessar.
Se que tenen molt poc temps, perquè malgrat el que es digui, la gran majoria
dels mestres fan molta feina dins i fora del seu horari, però també se que són
uns mestres implicats i que poc a poc s’aniran afegint a la iniciativa. Estic
parlant del bloc, però ja estan utilitzant les pissarres digitals, fan ús dels
ordinadors tant a l’aula com a la sala destinada a aquest fi. Per tant, fan el possible per adaptar-se a aquesta nova era de la tecnologia.
Com a cloenda, dir que hem de tractar a la resta amb el
mateix respecte que ens agradaria que ens tractessin a nosaltres, pensin o no
igual, sentin o no de la mateixa manera i tinguin les preferències que tinguin.
Que la nova generació de mestres, ha d’entendre que la gran majoria som d’un
altre època. Època aquesta on no existien tants de mitjans i que ens hem d’adaptar,
que necessitem temps. El meu cas en particular, potser és diferent pel fet que
he aterrat a la universitat amb uns quants anys i no he tingut més remei que
adaptar-me. Primer per pura supervivència i més tard per pur plaer. No se si se
molt o més bé poc, però si alguna cosa tinc clara, és que estic encantada d’haver-me
topat de front amb les noves tecnologies.
dijous, 29 de novembre del 2012
Fitxa de catalogació i d'avaluació multimèdia
Durant la setmana passada vaig haver de fer una avaluació
d’un recurs multimèdia. Després d’estar cercant per la xarxa, vaig veure una
treball que em va semblar molt bo. Si cliqueu dalt la imatge que us he deixat,
descobrireu el perquè. Jo ara faré cinc cèntims del que dins la meva modèstia
experiència vaig poder esbrinar.
El primer que em va cridar l’atenció, va ser la seva
presentació. A partir de la pàgina d’inici, ens
trobem una guia didàctica on ens informen dels objectius que s’han marcat els creadors de la pàgina. Aquests estan centrats en aconseguir un primer
apropament dels infants de l’estapa d’infantil a les TIC. El seu ús del ratolí,
començar a moure`s per la pàgina, etc. Em sembla una bona manera de començar,
ja que dona la possibilitat als docents que comencen a fer-ne ús dins de les
aules, a perdre la por, a apropar als seus alumnes a les noves eines. Aquestes
dissenyades per tal que els infants aprenguin de manera divertida.
Les activitats estan dividides en 5 blocs i cada un d’ells disposa de
diferents activitats que els infants poden anar seleccionant depenent el seu
gust o motivació.
Dir que quan vaig veure el full amb un recull de
preguntes per tal de poder analitzar la pàgina o activitat didàctica multimèdia em vaig espantar una mica. Penso que és un atreviment per la meva part analitzar
un treball d’una persona que està molt més preparada que jo. Encara i tot, vaig
fer el que vaig poder i, haig de dir, que malgrat no se si el resultat és el més
adient, si que he pogut aprendre a observar amb uns objectius, sense mirar per
mirar, intentant observar amb els ulls d’un infant. Pensant si realment li
agradaria, si afavoriria el seu aprenentatge. I el més important.....si
gaudiria.
diumenge, 25 de novembre del 2012
Ara ja em puc comunicar......
Després de visionar el vídeo
que us presento, podreu comprovar la meravella que representen els avenços tecnològics
per a les persones amb greus problemes de comunicació. Fins ara, la majoria d’ells
i elles s’havien de conformar amb la interpretació dels seus desitjos a través
de les expressions facials i per les persones més properes. Amb els sistemes
alternatius de comunicació, i després de molts assajos, poden arribar a
expressar els seus desitjos i fins i tot mantenir una conversa amb els seus
iguals. Això impensable fa uns quants d’anys.
Etiquetes de comentaris:
Les tic en l'educació especial,
Vídeos que ens fan pensar
Pràctiques amb power point
Cada
vegada estic més sorpresa de les possibilitats d’aquesta eina. Fins ara pensava
que ho sabia gaire bé tot del power point. Ara ja se que no en tenia ni idea.
Des del primer any de carrera tant les meves i mes companys com jo, hem emprat
aquesta eina per fer les presentacions dels nostres treballs. Hem posat imatges,
lletres, hem emprat una pestanya que es diu presentació i que et deixa que les
planes facin algun efecte especial....especial? El que estem fent ara si que és
d’allò més especial. Hem creat un conte a partir d’unes imatges i del so,
proporcionat per na Marina, la nostra professora. Cada plana té la seva imatge
amb el so corresponent, enllaços que et pemeten anar d’una plana a l’altre
sense haver de reiniciar o tornar al ben principi.
Dir que les imatges són d’en Caillou, una sèrie produïda per es una Cinar
Corporation i amb la participació de Teletoon
y Shaw Rocket Fund.
En Caillou és un infant de quatre anys que
gaudeix de tot el que l’envolta i que compta amb una gran imaginació. En
Caillou, no perd cap oportunitat per aprendre coses noves.
Ara tinc un petit
problema, us voldria penjar el power point, quan l’he pujat a Slideboom, no
se’m genera en codi embed per bloc, i només es sent la primera diapositiva.
Algú em pot ajudar??? Algú utilitzaria un altre programa?. Marina, ja saps que si no ho he solucionat per mi mateixa,
aquesta pregunta serà per tu......
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



