divendres, 14 de desembre de 2012

La tecnologia al servei de la paràlisis cerebral.


Torno a deixar-vos un vídeo que com sempre, mostra les grans avantatges de l’arribada de les noves tecnologies en la vida de les persones amb alguna dificultat en l’accés a la comunicació i, amb greus problemes motrius. Aquest vídeo, mostra com una associació per a persones amb paràlisis cerebral i, amb ajuda d’una empresa d’informàtica, CREA, investiguen les eines al seu abast, per tal d’aconseguir millores en el seus programes. Aquests programes tenen com a objectiu, donar accés a la comunicació a persones amb dificultats. Possibilitar la màxima independència possible i facilitar una integració veritable. Darrera aquest projecte, hi ha pedagogs, mestres, enginers i músics.





Tu, jo, nosaltres, vosaltres.....Ens comuniquem?

educacioilestic20.blogspot.com




En la època que ens ha tocat viure, és més que evident que les TIC amplien la possibilitat en la comunicació, sigui en els mitjans que sigui. En el nostre cas com a futures docents, ens interessa saber com i de quina manera comunicar-nos amb tota la comunitat educativa. Una d’aquestes maneres, és a través del ventall d’eines tecnològiques que tenim al nostre abast. Personalment crec que el tu a tu i mirant als ulls de les persones, és la millor eina per comunicar-nos, però també se i en sóc conscient que no és l’única.

És més que evident, que les TIC són una bona manera d’arribar a les famílies, de interaccionar. Una eina ideal per aconseguir que l’escola surti de les seves parets i, es presenti davant les famílies que estiguin interessades en saber, més i millor que passa dins aquest edifici anomenat escola. I com a conseqüència, generar més interès i implicació.  



Com fer-ho? Quines eines utilitzar?

Una de les eines que més afavoreix les relacions i mostra que passa dins els raconets de les aules, són els blocs escolars. Aquests segons el caire que se’ls hi vulguin donar, obren un ventall de possibilitats. Mostrar els treballs dels seus fills, donar informació escolar (dades reunions, serveis que ofereix), penjar unitats de treball per tal que els pares i mares vegin quins temes estan desenvolupant els seus fill i filles i implicar-se en els objectius....

Se’m passa pel cap la possibilitat que, donat que en l’etapa d’educació infantil, les famílies entren a deixar als seus fills i filles, els i les mestres amb ajuda dels infants, podien crear un espai on exposessin les seves feinetes i, juntament amb aquestes, alguna nota informativa convidant a les famílies a saber com ha estat el desenvolupament del projecte a través del bloc de l’escola. Crec que seria una bona manera de generar l’interés per part de les famílies a partir d’una primera imatge. Que sentin curiositat, que tinguin ganes de veure, que hi ha darrera aquest meravellós mural que ha creat el seu fill o filla en col·laboració amb els seus companys i companyes. Aquest pot ser el fil conductor cap a l’ús d’una eina tecnològica. Insinuar sense mostra-ho tot.

Com podeu veure, no cal la imposició per tal de generar interés.........

divendres, 7 de desembre de 2012

Veritats com a punys!



He rebut aquest vídeo mitjançant facebook. Les noves tecnologies tenen això, t'arriiba la informació molt ràpid i a la vegada et dóna la oprtunitat de compartir-la en altres mitjans. Jo ho deixo en el meu bloc per tal que pogueu gaudir de les paraules d'en Tonnucci. Per a mi, veritats com a punys.



Què t’agradaria trobar en arribar al centre per estar motivat? Com motivaries sense imposar-te?



El la vida ens podem trobar amb una gamma de colors infinita i l'hem de saber respectar.....











Ahir durant la classe vàrem fer un simulacre de debat envers les TIC a les escoles. Cada grup exercia un paper (mestres, escola i Govern). A mi em va tocar estar en el grup del Govern, postura difícil en aquests temps que ens toca viure. En primer lloc, el nostre grup va sortir fora per tal de preparar les nostres al·legacions. Com a bones futures mestres que espero siguem, tot el que se’ns ocorria era favorable, més diners per invertir, hores de formació, materials actualitzats....bé, tot el que pensem que hauria de ser. En entrar a classe, els primers parlar varen ser les mestres. Quin atac directe cap al Govern, o més ben dit, cap a nosaltres que el representàvem. L’escola tampoc va ser molt és amable. Molt comprensible davant tanta indignació per les retallades i de més. Però algú es va parar a escoltar primer el que els hi anàvem a oferir? Algú es va posar en el nostre lloc? Nosaltres ens vàrem posar en el lloc de les nostres companyes. La sang no va arribar al riu, la veritat és que va ser un moment distés i divertit on es van dir un parell de veritats. De tot el dit i comentat, na Marina, Ens va fer una pregunta que penso que ningú va saber respondre, i el més important fins i tot, és que penso que no vàrem saber entendre. Al menys jo. És per això que amb calma i en el silenci a regnant a casa (tinc el “sálvame” de fons)....no, no és una petita mentida, torno a agafar la pregunta i intento donar-li resposta. La pregunta versava sobre la motivació a l’escola, com ens agradaria que ens revessin a l’escola i com faríem nosaltres per motivar als nostres nous companys envers les TIC.


En primer lloc dir que encara em sembla molt difícil donar resposta, encara que si hi ha una cosa que tinc molt clara, la motivació no va lligada a la imposició, sinó que té molta més relació amb el respecte cap als altres i cap a tu mateixa. Res imposat no pot funcionar mai. Si tinc que donar una resposta a com m’agradaria que em revessin els meus nous companys, diria que igual que m’ha rebut sempre a totes les escoles que jo he estat, sobre tot quan m’han conegut una miqueta. Crec que sóc una persona que no critico mai la feina dels altres perquè penso que per poder parlar, primer t’has hagut d’haver calçat les mateixes sabates de l’altre. Crec que les persones que s’estimen les TIC, la música, o qualsevol altre àmbit, ho han de fer poc a poc, mostrant les possibilitats amb molta subtilesa. Així segur que més d’un s’enganxa al carro, i si no es el cas, sempre haurem de respectar els seus motius i les seves decisions. És suposa que com a bones mestres se’ns demana que tinguem valors, que emfatitzem amb els nostres alumnes....i amb els nostres companys i companyes???. Se que ara i des de la universitat volem posar en pràctica tot el que ens han dit que hauria de ser una escola i els mètodes d’ensenyament idonis, Constructivismes, integració, TIC a tota marxa....i jo estic totalment d’acord, però la realitat a les escoles és un altre. No tot és del mateix color, no tot és blanc o negre. Hem de tenir clar que existeix una gamma de colors i que tenim que pintar amb tots i cada un d’ells.


Personalment estic posant el meu granet de sorra a l’hora de posar en marxa el bloc de l’escola. Millor dit, continuar amb la feina que una companya va iniciar va un parell d’anys. Els meus i meves companyes saben que poden contar amb mi per tot el que calgui, sigui a l’hora que sigui i, dins les meves modestes possibilitats. No he anat dient, ara hem de fer el bloc, qui sóc jo.....Només he dit que els ofereixo la meva ajuda. Primer vaig començar amb el bloc de l’aula d’educació especial, ja sabeu que hi formo part i que són la meva debilitat. Després un altre mestre em va demanar ajuda. Sabeu què ha passat?, que en veure els resultats, més d’un i una s’ha començat a interessar. Se que tenen molt poc temps, perquè malgrat el que es digui, la gran majoria dels mestres fan molta feina dins i fora del seu horari, però també se que són uns mestres implicats i que poc a poc s’aniran afegint a la iniciativa. Estic parlant del bloc, però ja estan utilitzant les pissarres digitals, fan ús dels ordinadors tant a l’aula com a la sala destinada a aquest fi. Per tant, fan el possible per adaptar-se a aquesta nova era de la tecnologia.


Com a cloenda, dir que hem de tractar a la resta amb el mateix respecte que ens agradaria que ens tractessin a nosaltres, pensin o no igual, sentin o no de la mateixa manera i tinguin les preferències que tinguin. Que la nova generació de mestres, ha d’entendre que la gran majoria som d’un altre època. Època aquesta on no existien tants de mitjans i que ens hem d’adaptar, que necessitem temps. El meu cas en particular, potser és diferent pel fet que he aterrat a la universitat amb uns quants anys i no he tingut més remei que adaptar-me. Primer per pura supervivència i més tard per pur plaer. No se si se molt o més bé poc, però si alguna cosa tinc clara, és que estic encantada d’haver-me topat de front amb les noves tecnologies.