divendres, 14 de desembre de 2012

La tecnologia al servei de la paràlisis cerebral.


Torno a deixar-vos un vídeo que com sempre, mostra les grans avantatges de l’arribada de les noves tecnologies en la vida de les persones amb alguna dificultat en l’accés a la comunicació i, amb greus problemes motrius. Aquest vídeo, mostra com una associació per a persones amb paràlisis cerebral i, amb ajuda d’una empresa d’informàtica, CREA, investiguen les eines al seu abast, per tal d’aconseguir millores en el seus programes. Aquests programes tenen com a objectiu, donar accés a la comunicació a persones amb dificultats. Possibilitar la màxima independència possible i facilitar una integració veritable. Darrera aquest projecte, hi ha pedagogs, mestres, enginers i músics.





Tu, jo, nosaltres, vosaltres.....Ens comuniquem?

educacioilestic20.blogspot.com




En la època que ens ha tocat viure, és més que evident que les TIC amplien la possibilitat en la comunicació, sigui en els mitjans que sigui. En el nostre cas com a futures docents, ens interessa saber com i de quina manera comunicar-nos amb tota la comunitat educativa. Una d’aquestes maneres, és a través del ventall d’eines tecnològiques que tenim al nostre abast. Personalment crec que el tu a tu i mirant als ulls de les persones, és la millor eina per comunicar-nos, però també se i en sóc conscient que no és l’única.

És més que evident, que les TIC són una bona manera d’arribar a les famílies, de interaccionar. Una eina ideal per aconseguir que l’escola surti de les seves parets i, es presenti davant les famílies que estiguin interessades en saber, més i millor que passa dins aquest edifici anomenat escola. I com a conseqüència, generar més interès i implicació.  



Com fer-ho? Quines eines utilitzar?

Una de les eines que més afavoreix les relacions i mostra que passa dins els raconets de les aules, són els blocs escolars. Aquests segons el caire que se’ls hi vulguin donar, obren un ventall de possibilitats. Mostrar els treballs dels seus fills, donar informació escolar (dades reunions, serveis que ofereix), penjar unitats de treball per tal que els pares i mares vegin quins temes estan desenvolupant els seus fill i filles i implicar-se en els objectius....

Se’m passa pel cap la possibilitat que, donat que en l’etapa d’educació infantil, les famílies entren a deixar als seus fills i filles, els i les mestres amb ajuda dels infants, podien crear un espai on exposessin les seves feinetes i, juntament amb aquestes, alguna nota informativa convidant a les famílies a saber com ha estat el desenvolupament del projecte a través del bloc de l’escola. Crec que seria una bona manera de generar l’interés per part de les famílies a partir d’una primera imatge. Que sentin curiositat, que tinguin ganes de veure, que hi ha darrera aquest meravellós mural que ha creat el seu fill o filla en col·laboració amb els seus companys i companyes. Aquest pot ser el fil conductor cap a l’ús d’una eina tecnològica. Insinuar sense mostra-ho tot.

Com podeu veure, no cal la imposició per tal de generar interés.........

divendres, 7 de desembre de 2012

Veritats com a punys!



He rebut aquest vídeo mitjançant facebook. Les noves tecnologies tenen això, t'arriiba la informació molt ràpid i a la vegada et dóna la oprtunitat de compartir-la en altres mitjans. Jo ho deixo en el meu bloc per tal que pogueu gaudir de les paraules d'en Tonnucci. Per a mi, veritats com a punys.



Què t’agradaria trobar en arribar al centre per estar motivat? Com motivaries sense imposar-te?



El la vida ens podem trobar amb una gamma de colors infinita i l'hem de saber respectar.....











Ahir durant la classe vàrem fer un simulacre de debat envers les TIC a les escoles. Cada grup exercia un paper (mestres, escola i Govern). A mi em va tocar estar en el grup del Govern, postura difícil en aquests temps que ens toca viure. En primer lloc, el nostre grup va sortir fora per tal de preparar les nostres al·legacions. Com a bones futures mestres que espero siguem, tot el que se’ns ocorria era favorable, més diners per invertir, hores de formació, materials actualitzats....bé, tot el que pensem que hauria de ser. En entrar a classe, els primers parlar varen ser les mestres. Quin atac directe cap al Govern, o més ben dit, cap a nosaltres que el representàvem. L’escola tampoc va ser molt és amable. Molt comprensible davant tanta indignació per les retallades i de més. Però algú es va parar a escoltar primer el que els hi anàvem a oferir? Algú es va posar en el nostre lloc? Nosaltres ens vàrem posar en el lloc de les nostres companyes. La sang no va arribar al riu, la veritat és que va ser un moment distés i divertit on es van dir un parell de veritats. De tot el dit i comentat, na Marina, Ens va fer una pregunta que penso que ningú va saber respondre, i el més important fins i tot, és que penso que no vàrem saber entendre. Al menys jo. És per això que amb calma i en el silenci a regnant a casa (tinc el “sálvame” de fons)....no, no és una petita mentida, torno a agafar la pregunta i intento donar-li resposta. La pregunta versava sobre la motivació a l’escola, com ens agradaria que ens revessin a l’escola i com faríem nosaltres per motivar als nostres nous companys envers les TIC.


En primer lloc dir que encara em sembla molt difícil donar resposta, encara que si hi ha una cosa que tinc molt clara, la motivació no va lligada a la imposició, sinó que té molta més relació amb el respecte cap als altres i cap a tu mateixa. Res imposat no pot funcionar mai. Si tinc que donar una resposta a com m’agradaria que em revessin els meus nous companys, diria que igual que m’ha rebut sempre a totes les escoles que jo he estat, sobre tot quan m’han conegut una miqueta. Crec que sóc una persona que no critico mai la feina dels altres perquè penso que per poder parlar, primer t’has hagut d’haver calçat les mateixes sabates de l’altre. Crec que les persones que s’estimen les TIC, la música, o qualsevol altre àmbit, ho han de fer poc a poc, mostrant les possibilitats amb molta subtilesa. Així segur que més d’un s’enganxa al carro, i si no es el cas, sempre haurem de respectar els seus motius i les seves decisions. És suposa que com a bones mestres se’ns demana que tinguem valors, que emfatitzem amb els nostres alumnes....i amb els nostres companys i companyes???. Se que ara i des de la universitat volem posar en pràctica tot el que ens han dit que hauria de ser una escola i els mètodes d’ensenyament idonis, Constructivismes, integració, TIC a tota marxa....i jo estic totalment d’acord, però la realitat a les escoles és un altre. No tot és del mateix color, no tot és blanc o negre. Hem de tenir clar que existeix una gamma de colors i que tenim que pintar amb tots i cada un d’ells.


Personalment estic posant el meu granet de sorra a l’hora de posar en marxa el bloc de l’escola. Millor dit, continuar amb la feina que una companya va iniciar va un parell d’anys. Els meus i meves companyes saben que poden contar amb mi per tot el que calgui, sigui a l’hora que sigui i, dins les meves modestes possibilitats. No he anat dient, ara hem de fer el bloc, qui sóc jo.....Només he dit que els ofereixo la meva ajuda. Primer vaig començar amb el bloc de l’aula d’educació especial, ja sabeu que hi formo part i que són la meva debilitat. Després un altre mestre em va demanar ajuda. Sabeu què ha passat?, que en veure els resultats, més d’un i una s’ha començat a interessar. Se que tenen molt poc temps, perquè malgrat el que es digui, la gran majoria dels mestres fan molta feina dins i fora del seu horari, però també se que són uns mestres implicats i que poc a poc s’aniran afegint a la iniciativa. Estic parlant del bloc, però ja estan utilitzant les pissarres digitals, fan ús dels ordinadors tant a l’aula com a la sala destinada a aquest fi. Per tant, fan el possible per adaptar-se a aquesta nova era de la tecnologia.


Com a cloenda, dir que hem de tractar a la resta amb el mateix respecte que ens agradaria que ens tractessin a nosaltres, pensin o no igual, sentin o no de la mateixa manera i tinguin les preferències que tinguin. Que la nova generació de mestres, ha d’entendre que la gran majoria som d’un altre època. Època aquesta on no existien tants de mitjans i que ens hem d’adaptar, que necessitem temps. El meu cas en particular, potser és diferent pel fet que he aterrat a la universitat amb uns quants anys i no he tingut més remei que adaptar-me. Primer per pura supervivència i més tard per pur plaer. No se si se molt o més bé poc, però si alguna cosa tinc clara, és que estic encantada d’haver-me topat de front amb les noves tecnologies. 

dijous, 29 de novembre de 2012

Fitxa de catalogació i d'avaluació multimèdia


Durant la setmana passada vaig haver de fer una avaluació d’un recurs multimèdia. Després d’estar cercant per la xarxa, vaig veure una treball que em va semblar molt bo. Si cliqueu dalt la imatge que us he deixat, descobrireu el perquè. Jo ara faré cinc cèntims del que dins la meva modèstia experiència vaig poder esbrinar.

El primer que em va cridar l’atenció, va ser la seva presentació. A partir de la pàgina d’inici, ens trobem una guia didàctica on ens informen dels objectius que s’han marcat  els creadors de la pàgina.  Aquests estan centrats en aconseguir un primer apropament dels infants de l’estapa d’infantil a les TIC. El seu ús del ratolí, començar a moure`s per la pàgina, etc. Em sembla una bona manera de començar, ja que dona la possibilitat als docents que comencen a fer-ne ús dins de les aules, a perdre la por, a apropar als seus alumnes a les noves eines. Aquestes dissenyades per tal que els infants aprenguin de manera divertida.   

Les activitats estan dividides en 5 blocs i cada un d’ells disposa de diferents activitats que els infants poden anar seleccionant depenent el seu gust o motivació.

Dir que quan vaig veure el full amb un recull de preguntes per tal de poder analitzar la pàgina o activitat didàctica multimèdia em vaig espantar una mica. Penso que és un atreviment per la meva part analitzar un treball d’una persona que està molt més preparada que jo. Encara i tot, vaig fer el que vaig poder i, haig de dir, que malgrat no se si el resultat és el més adient, si que he pogut aprendre a observar amb uns objectius, sense mirar per mirar, intentant observar amb els ulls d’un infant. Pensant si realment li agradaria, si afavoriria el seu aprenentatge. I el més important.....si gaudiria. 






diumenge, 25 de novembre de 2012

Ara ja em puc comunicar......





Després de visionar el vídeo que us presento, podreu comprovar la meravella que representen els avenços tecnològics per a les persones amb greus problemes de comunicació. Fins ara, la majoria d’ells i elles s’havien de conformar amb la interpretació dels seus desitjos a través de les expressions facials i per les persones més properes. Amb els sistemes alternatius de comunicació, i després de molts assajos, poden arribar a expressar els seus desitjos i fins i tot mantenir una conversa amb els seus iguals. Això impensable fa uns quants d’anys. 







Pràctiques amb power point




Cada vegada estic més sorpresa de les possibilitats d’aquesta eina. Fins ara pensava que ho sabia gaire bé tot del power point. Ara ja se que no en tenia ni idea. Des del primer any de carrera tant les meves i mes companys com jo, hem emprat aquesta eina per fer les presentacions dels nostres treballs. Hem posat imatges, lletres, hem emprat una pestanya que es diu presentació i que et deixa que les planes facin algun efecte especial....especial? El que estem fent ara si que és d’allò més especial. Hem creat un conte a partir d’unes imatges i del so, proporcionat per na Marina, la nostra professora. Cada plana té la seva imatge amb el so corresponent, enllaços que et pemeten anar d’una plana a l’altre sense haver de reiniciar o tornar al ben principi.

Ohhhh, estic meravellada tal i com en Caillou ho està en una de les imatges del nostre primer conte. Cada dia descobrim coses noves durant aquesta assignatura, i a quina més enriquidora.

Dir que les imatges són d’en  Caillou, una sèrie produïda per  es una Cinar Corporation i amb la participació de  Teletoon y Shaw Rocket Fund.

En Caillou és un infant de quatre anys que gaudeix de tot el que l’envolta i que compta amb una gran imaginació. En Caillou, no perd cap oportunitat per aprendre coses noves.


Ara tinc un petit problema, us voldria penjar el power point, quan l’he pujat a Slideboom, no se’m genera en codi embed per bloc, i només es sent la primera diapositiva. Algú em pot ajudar??? Algú utilitzaria un altre programa?. Marina, ja saps que si no ho he solucionat per mi mateixa, aquesta pregunta serà per tu...... 










Qué és un ordinador des de la visió dels infants....Els millors ulls


Quina millor manera d'aprendre que a través dels ulls i de les reflexions dels infants....Ells i elles ho tenen més clar que molts de nosaltres. No us ho podeu perdre.




El món multimèdia



Jocs interactius en l’educació 

Els jocs interactius, són uns dels millors mitjans per tal que els infants aprenguin de forma lúdica mitjançant el joc. Algunes de les nostres escoles ja en fan ús. A partir de diferents programes, els infants van assimilant continguts, van exercint la capacitat de cerca la millor solució a partir del assaig-error. La diversió, no ha d’estar renyida amb l’aprenentatge. Això si, per tal que sigui una activitat realment educativa, no podem permetre que la diversió s’anteposi a l’aprenentatge, ambdós han d’anar de la mà.

Com han de ser els jocs per tal que es doni el abans esmentat?

·        Han de tenir uns objectius didàctics marcats a l’hora del seu disseny.
·        Han d’estar pensants realment per la franja d’edat per a qui serà destinada.
·        Ha de tenir un disseny atractiu i motivador.
·        Les imatges han de ser creatives, però guardant un cert equilibri.
·        Llenguatge clar.
·        Han de possibilitar tant el treball individual com grupal.
·        S’ha de tenir en compte l’avaluació.
·      Ha de deixar la llibertat suficient a l’infant per anar endavant i endarrere, que no es quedi estancat en una plana amb la única possibilitat d’anar endavant.


Avantatges inconvenients segons Pere Marqués dels multimèdies educatius:



Avantatges

·        Forta motivació: els/les alumnes estan  motivats i per tant, aquesta és un dels motors per a l’aprenentatge
·    Interacció: Els infants estan permanentment actius al interactuar alb l’ordinador.
·        Normalment, els/les alumnes aprenen amb menys temps.
·   Desenvolupa la seva pròpia iniciativa donat que han estar sempre prenent decisions per donar resposta a la demanda de l’ordinador.
·   Múltiples perspectives i itineraris. Els hipertexts permeten la exposició de temes des de diferents enfocaments, el que afavoreix la comprensió.  
·        Aprenentatge a partir de les errades. Permet a l’infant conèixer des del primer moment on ha fallat i pot rectificar en el moment.
·        Facilita l’avaluació i control. Alliberant al professorat de treballs repetitius.
·        Alt grau d’interdisciplinarietat.
·      Individualització. L’ordinador pot adaptar-se als coneixements previs i al ritme individual de cadascú.
·        Facilita el treball cooperatiu
·        Contacte amb les noves tecnologies i el seu llenguatge.
·        Proporciona informació.
·  Proporciona entorns d’aprenentatge i instruments per al procés de la informació.
·        Avantatges en l’Educació Especial. L’ordinador amb les adaptacions adients, pot obrir portes alternatives que ajudin a les seves limitacions.
·        Constitueixen un bon mitjà d’investigació didàctica.  

Inconvenients:
·        Addició.
·        Distracció.
·       Ansietat. Moltes vegades la continua interacció pot provocar ansietat en els infants.
·        Aprenentatges incomplerts i superficials. La lliure interacció i la poca qualitat dels material, de vegades proporciona aprenentatges incomplerts i poc profunds.
·        Diàlegs molt  rígids. Els diàlegs entre docent i alumne, sempre seran més rics i oberts.
·        Desorientació informativa. Molts estudiants es perden en els hipertexts.
·        Desenvolupa les estratègies del mínim esforç.
·        Desfases respecte a altres activitats.
·        Aïllament.
·    Dependència dels altres. Convé fer grups estables i a l’hora flexibles, donat que alguns estudiant es podrien convertir en espectadors de la resta.
·        Cansament visual i altres problemes físics.
·        Visió parcial de la realitat.
·        Desconfiguració dels ordinadors.
Professorat format i per tant major implicació econòmica a l’hora de la formació

Enllaços que us poden interessar:

Imatge: https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTLk5ur99SG0Ht6c4TA_L0_1xlTz-23HBqddNW8bHwBW789NTZDfA





diumenge, 4 de novembre de 2012

Competència digital dels professors. Jordi Adell



Jordi Adell ens nostra en aquest vídeo com l’ús de les noves tecnologies es un procés, que no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Segons queda reflectit en la seva ponència i a partir d’uns estudis, Acot, calen entre 3-5 anys i que els professors passen per cinc fases abans que realment les noves eines formessin part de la pràctica quotidiana dels docents:

·        Accés: aprendre a fer un ús bàsic de la tecnologia.
·        Adopció: els docents les fan servir pel mateix que farien sense ordinadors.
·       Adaptació:  Per augmentar la productivitat
·     Apropiació: comencen a experimentar només formes de treballar didàcticament utilitzant les noves tecnologies
·    Innovació: no arriben molts professors. Aquesta fase utilitza tecnologia que ningú a utilitzat abans.


Que queda patent que la formació és molt important i que aquesta comença en els estudis universitaris actuals. Que no podem dir que una escola fa bon ús de les noves tecnologies quan es limiten a utilizar-les per continuar fent el mateix que faria amb els llibres de text, per posar un exemple. Això només seria un traspàs d’informació d’una manera diferent, però sense cap implicació per part de l’alumnat a l’hora de la recerca i de potenciar la motivació.


dijous, 1 de novembre de 2012

La importància de les TIC en l'educació especial....



Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família.


L’escola l’univers de Barcelona, malgrat estar en continua lluita per tenir una escola en condicions, encara estan vivint el seu dia a dia en barracons, està en ple rendiment pel que fa a les noves tecnologies. Una mostra és la seva pàgina on les famílies poden estar informades de tot el que es fa, ja sigui a nivell educatiu com per donar informació dels avenços en la seva lluita. Tenir un edifici com cal per acollir als infants de Gràcia. 
La implicació de les famílies és fonamental en la metodolgia que segueix l’escola. Aquesta és l’escola de la meva neboda.




 
La meva neboda i la seva mami compartint un bon moment. 



Parlar de les TIC a l’escola i no parlar d’aquestes dins un context familiar, crec que en aquestes alçades de la vida no té sentit. Tot al nostre voltant gira, i cada vegada més, entorn a les noves tecnologies i a la manera que tenim de fer-ne ús de manera positiva. Una d’aquestes maneres i gràcies a la seva entrada a les escoles, és fe-les servir per apropar-nos més i millor a les famílies i a la inversa.

Fa uns quants d’anys, les famílies no participaven tant de la vida de l’escola com d’uns temps ençà, o almenys això és el que les noves metodologies cerquen amb intensitat. Que les relacions flueixin entre família-escola pel bé dels infants. Per tal que això sigui una realitat, per què no fer-ne ús dels màxims mitjans possibles al nostre abasts? 

Els pares i mares d’ara, accepten de bon grau la implantació de les noves tecnologies a les aules i veuen com a positiu que els seus fills i filles les emprin. Per tant, per què no implicar-los?. Aprofitem també aquestes eines per fer més petites les distàncies. Família-escola, pares-fills, escola-infants.

Com fer-ho?....Des del meu humil punt de vista, no crec que sigui necessari utilitzar el darrer crit en noves tecnologies, només cal una mica de bona voluntat per part de tots. Podem començar fent un petit bloc, on les famílies a través de les imatges i texts penjats, puguin entrar dins l’escola i visualitzar el treball que allí dins és fa. L’escola pot penjar activitats per compartir i enllaços que facilitin als infants i a les famílies la recerca d’informació envers el tema treballat a les aules. Pot ser també un mitjà de comunicació de les diferents activitats que s’aniran realitzant i fins i tot pot ser un lloc de trobada amb altres pares. I per què no que siguin els propis infants, els que puguin ajudar als pares a accedir-hi, si donat el cas, aquests no tenen el recursos suficients o no estan tan al dia en la seva utilització.. Estic segura que pot arribar a ser una gran font d’aprenentatge compartida i que en comptes d’allunyar, sigui capaç d’apropar postures, coneixements i afectes.


Qualsevol excusa és bona per apropar-nos una mica més......

madre‑ordenador.jpg

TIC, escola i família



En aquests pocs minuts que dura el vídeo i des de la pròpia veu dels infants, podem veure com es poden implicar les famílies en l'educació dels seus fills a través de l’ús de les TIC i com tots i totes podem aprendre a partir de les relacions i comunicacions que es crean.




 

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Prova Audicity



Aquesta setmana ja ho hem aconseguit. La setmana anterior vàrem tenir problemes tècnics a classe i no va ser possible seguir el programa establert, aprendre a utilitzar l’Audacity. Com tantes altres vegades un nou repte es posava davant meu, i com tantes altres vegades, després de l’angoixa del primer contacte amb una nova eina, haig de dir....prova mitjanament superada. 

Com funciona el programa Audacity:

Audacity és un programa de gravació i edició de so de lliure ús i de fàcil accés. Pot gravar, reproduir, treballar amb vàries pistes a l’hora, mesclar i reproduir diferents efectes amb la veu i la música.

Aquí vos deixo la meva prova. Espero que ningú rigui amb la meua veueta. O millor dit....rigueu molt i molt fort, que això és molt sa i aixeca l’ànim.



§  Música de fons: Sleep  Away
§  Compositor: Robert  R. Acri




dissabte, 27 d’octubre de 2012

Les caceres del tresor. Recursos educatius



webquest2.jpg

Comencem a entrar en contacte amb un altre manera d'aprendre utilitzant les TIC


EL passat dijous a classe, na Marina ens va introduir en un tipus d’activitats didàctiques pensades per compartir a través d’Internet. Son de gran ajuda pels docents, on troben en elles models d’activitats que poden adaptar a les seves necessitats i als objectius marcats. Segons la definició del bloc recomanat durant la sessió a classe, http://anaisabelmartin.blogcindario.com/2011/02/00022-caza-del-tesoro.html, la caça del tresor és un tipus d’activitat molt senzilla, útil per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació a través d’internet.

La pàgina en qüestió ens mostra una pàgina inicial on podem trobar la definició del que seria la caça del tresor, una presentació on ens ensenya a crear la nostra pròpia. Clicant dalt una imatge que representa, se’ns obre una pàgina, http://www.aula21.net/cazas/caza.htm, que ens facilita la creació. Mitjançant unes etiquetes, ens ofereix la possibilitat de seleccionar l’idioma, ens ofereix ajuda per fer-la de manera guiada i senzilla, ens deixa triar el disseny que volem fer servir per tal de crear una imatge al nostre gust i necessitats, colors, tipus de lletres, descripció, etc. 

El bloc també ens mostra un seguit d’exemples per veure el funcionament d’algunes caces de tresors.

La proposta de na Marina, ha estat que de forma grupal ens centréssim en una per tal de poder analitzar-la i veure si ens semblava que podia ser d’ajuda en la nostra futura tasca educativa. Nosaltres ens vàrem centrar en “conocemos las figuras”.



El primer que ens trobem és una pàgina d’inici on podem seleccionar diferents etiquetes; introducció, preguntes, recursos, la gran pregunta. Cada una d’elles et condueix a una seqüència didàctica que podem emprar per apropar als infants a les figures geomètriques. 

Parts d’una caça del tresor:

·         Introducció: Dóna informació a l’infant de les tasques i les instruccions per dur-la a terme.

·          Preguntes: Llistat de preguntes per ser contestades

·      Recursos: Ens mostra un llistat de pàgines on l’infant pot entrar i practicar amb les diferents activitats que ofereixen. Aquest poden aprendre de manera autònoma i divertida utilitzant unes eines que els agraden molt, deixant enrere els llibres de text, les fitxetes... Faciliten un aprenentatge centrat en la motivació i d’una manera molt visual.

·     La gran pregunta: Una de les avantatges de la cacera del tresor, és que els alumnes donen resposta a la pregunta inicial després de fer una reflexió sobre tot el que han anat aprenent amb anterioritat.


Segons la meva opinió, aquest tipus de pàgina com qualsevol eina que tenim a l’abast gràcies a les noves tecnologies, són estris que en podem ajudar en la pràctica docent. Són ajudes que et poden donar pautes en algun moment quan et quedes aturat i necessites d’algun suport per seguir endavant. Cadascú haurà d’adaptar-les a les seves necessitats reals i sobre tot a les necessitats i curiositats dels infants. Infants que per cada dia necessiten més la imaginació i de la capacitat del bon/a mestre/a per tal d’estar el suficientment motivats com per continuar el seu aprenentatge.

Diferència entre una cacera del tresor i una webquest: 

La cacera del tresor és un recurs educatiu més senzill que una Webquest i es consideren més apropiades pels alumnes de menor edat. La Webquest, implica un procés d’investigació i transformació de la informació.