divendres, 7 de desembre de 2012

Què t’agradaria trobar en arribar al centre per estar motivat? Com motivaries sense imposar-te?



El la vida ens podem trobar amb una gamma de colors infinita i l'hem de saber respectar.....











Ahir durant la classe vàrem fer un simulacre de debat envers les TIC a les escoles. Cada grup exercia un paper (mestres, escola i Govern). A mi em va tocar estar en el grup del Govern, postura difícil en aquests temps que ens toca viure. En primer lloc, el nostre grup va sortir fora per tal de preparar les nostres al·legacions. Com a bones futures mestres que espero siguem, tot el que se’ns ocorria era favorable, més diners per invertir, hores de formació, materials actualitzats....bé, tot el que pensem que hauria de ser. En entrar a classe, els primers parlar varen ser les mestres. Quin atac directe cap al Govern, o més ben dit, cap a nosaltres que el representàvem. L’escola tampoc va ser molt és amable. Molt comprensible davant tanta indignació per les retallades i de més. Però algú es va parar a escoltar primer el que els hi anàvem a oferir? Algú es va posar en el nostre lloc? Nosaltres ens vàrem posar en el lloc de les nostres companyes. La sang no va arribar al riu, la veritat és que va ser un moment distés i divertit on es van dir un parell de veritats. De tot el dit i comentat, na Marina, Ens va fer una pregunta que penso que ningú va saber respondre, i el més important fins i tot, és que penso que no vàrem saber entendre. Al menys jo. És per això que amb calma i en el silenci a regnant a casa (tinc el “sálvame” de fons)....no, no és una petita mentida, torno a agafar la pregunta i intento donar-li resposta. La pregunta versava sobre la motivació a l’escola, com ens agradaria que ens revessin a l’escola i com faríem nosaltres per motivar als nostres nous companys envers les TIC.


En primer lloc dir que encara em sembla molt difícil donar resposta, encara que si hi ha una cosa que tinc molt clara, la motivació no va lligada a la imposició, sinó que té molta més relació amb el respecte cap als altres i cap a tu mateixa. Res imposat no pot funcionar mai. Si tinc que donar una resposta a com m’agradaria que em revessin els meus nous companys, diria que igual que m’ha rebut sempre a totes les escoles que jo he estat, sobre tot quan m’han conegut una miqueta. Crec que sóc una persona que no critico mai la feina dels altres perquè penso que per poder parlar, primer t’has hagut d’haver calçat les mateixes sabates de l’altre. Crec que les persones que s’estimen les TIC, la música, o qualsevol altre àmbit, ho han de fer poc a poc, mostrant les possibilitats amb molta subtilesa. Així segur que més d’un s’enganxa al carro, i si no es el cas, sempre haurem de respectar els seus motius i les seves decisions. És suposa que com a bones mestres se’ns demana que tinguem valors, que emfatitzem amb els nostres alumnes....i amb els nostres companys i companyes???. Se que ara i des de la universitat volem posar en pràctica tot el que ens han dit que hauria de ser una escola i els mètodes d’ensenyament idonis, Constructivismes, integració, TIC a tota marxa....i jo estic totalment d’acord, però la realitat a les escoles és un altre. No tot és del mateix color, no tot és blanc o negre. Hem de tenir clar que existeix una gamma de colors i que tenim que pintar amb tots i cada un d’ells.


Personalment estic posant el meu granet de sorra a l’hora de posar en marxa el bloc de l’escola. Millor dit, continuar amb la feina que una companya va iniciar va un parell d’anys. Els meus i meves companyes saben que poden contar amb mi per tot el que calgui, sigui a l’hora que sigui i, dins les meves modestes possibilitats. No he anat dient, ara hem de fer el bloc, qui sóc jo.....Només he dit que els ofereixo la meva ajuda. Primer vaig començar amb el bloc de l’aula d’educació especial, ja sabeu que hi formo part i que són la meva debilitat. Després un altre mestre em va demanar ajuda. Sabeu què ha passat?, que en veure els resultats, més d’un i una s’ha començat a interessar. Se que tenen molt poc temps, perquè malgrat el que es digui, la gran majoria dels mestres fan molta feina dins i fora del seu horari, però també se que són uns mestres implicats i que poc a poc s’aniran afegint a la iniciativa. Estic parlant del bloc, però ja estan utilitzant les pissarres digitals, fan ús dels ordinadors tant a l’aula com a la sala destinada a aquest fi. Per tant, fan el possible per adaptar-se a aquesta nova era de la tecnologia.


Com a cloenda, dir que hem de tractar a la resta amb el mateix respecte que ens agradaria que ens tractessin a nosaltres, pensin o no igual, sentin o no de la mateixa manera i tinguin les preferències que tinguin. Que la nova generació de mestres, ha d’entendre que la gran majoria som d’un altre època. Època aquesta on no existien tants de mitjans i que ens hem d’adaptar, que necessitem temps. El meu cas en particular, potser és diferent pel fet que he aterrat a la universitat amb uns quants anys i no he tingut més remei que adaptar-me. Primer per pura supervivència i més tard per pur plaer. No se si se molt o més bé poc, però si alguna cosa tinc clara, és que estic encantada d’haver-me topat de front amb les noves tecnologies. 

Cap comentari:

Publica un comentari