dijous, 29 de novembre de 2012

Fitxa de catalogació i d'avaluació multimèdia


Durant la setmana passada vaig haver de fer una avaluació d’un recurs multimèdia. Després d’estar cercant per la xarxa, vaig veure una treball que em va semblar molt bo. Si cliqueu dalt la imatge que us he deixat, descobrireu el perquè. Jo ara faré cinc cèntims del que dins la meva modèstia experiència vaig poder esbrinar.

El primer que em va cridar l’atenció, va ser la seva presentació. A partir de la pàgina d’inici, ens trobem una guia didàctica on ens informen dels objectius que s’han marcat  els creadors de la pàgina.  Aquests estan centrats en aconseguir un primer apropament dels infants de l’estapa d’infantil a les TIC. El seu ús del ratolí, començar a moure`s per la pàgina, etc. Em sembla una bona manera de començar, ja que dona la possibilitat als docents que comencen a fer-ne ús dins de les aules, a perdre la por, a apropar als seus alumnes a les noves eines. Aquestes dissenyades per tal que els infants aprenguin de manera divertida.   

Les activitats estan dividides en 5 blocs i cada un d’ells disposa de diferents activitats que els infants poden anar seleccionant depenent el seu gust o motivació.

Dir que quan vaig veure el full amb un recull de preguntes per tal de poder analitzar la pàgina o activitat didàctica multimèdia em vaig espantar una mica. Penso que és un atreviment per la meva part analitzar un treball d’una persona que està molt més preparada que jo. Encara i tot, vaig fer el que vaig poder i, haig de dir, que malgrat no se si el resultat és el més adient, si que he pogut aprendre a observar amb uns objectius, sense mirar per mirar, intentant observar amb els ulls d’un infant. Pensant si realment li agradaria, si afavoriria el seu aprenentatge. I el més important.....si gaudiria. 






diumenge, 25 de novembre de 2012

Ara ja em puc comunicar......





Després de visionar el vídeo que us presento, podreu comprovar la meravella que representen els avenços tecnològics per a les persones amb greus problemes de comunicació. Fins ara, la majoria d’ells i elles s’havien de conformar amb la interpretació dels seus desitjos a través de les expressions facials i per les persones més properes. Amb els sistemes alternatius de comunicació, i després de molts assajos, poden arribar a expressar els seus desitjos i fins i tot mantenir una conversa amb els seus iguals. Això impensable fa uns quants d’anys. 







Pràctiques amb power point




Cada vegada estic més sorpresa de les possibilitats d’aquesta eina. Fins ara pensava que ho sabia gaire bé tot del power point. Ara ja se que no en tenia ni idea. Des del primer any de carrera tant les meves i mes companys com jo, hem emprat aquesta eina per fer les presentacions dels nostres treballs. Hem posat imatges, lletres, hem emprat una pestanya que es diu presentació i que et deixa que les planes facin algun efecte especial....especial? El que estem fent ara si que és d’allò més especial. Hem creat un conte a partir d’unes imatges i del so, proporcionat per na Marina, la nostra professora. Cada plana té la seva imatge amb el so corresponent, enllaços que et pemeten anar d’una plana a l’altre sense haver de reiniciar o tornar al ben principi.

Ohhhh, estic meravellada tal i com en Caillou ho està en una de les imatges del nostre primer conte. Cada dia descobrim coses noves durant aquesta assignatura, i a quina més enriquidora.

Dir que les imatges són d’en  Caillou, una sèrie produïda per  es una Cinar Corporation i amb la participació de  Teletoon y Shaw Rocket Fund.

En Caillou és un infant de quatre anys que gaudeix de tot el que l’envolta i que compta amb una gran imaginació. En Caillou, no perd cap oportunitat per aprendre coses noves.


Ara tinc un petit problema, us voldria penjar el power point, quan l’he pujat a Slideboom, no se’m genera en codi embed per bloc, i només es sent la primera diapositiva. Algú em pot ajudar??? Algú utilitzaria un altre programa?. Marina, ja saps que si no ho he solucionat per mi mateixa, aquesta pregunta serà per tu...... 










Qué és un ordinador des de la visió dels infants....Els millors ulls


Quina millor manera d'aprendre que a través dels ulls i de les reflexions dels infants....Ells i elles ho tenen més clar que molts de nosaltres. No us ho podeu perdre.




El món multimèdia



Jocs interactius en l’educació 

Els jocs interactius, són uns dels millors mitjans per tal que els infants aprenguin de forma lúdica mitjançant el joc. Algunes de les nostres escoles ja en fan ús. A partir de diferents programes, els infants van assimilant continguts, van exercint la capacitat de cerca la millor solució a partir del assaig-error. La diversió, no ha d’estar renyida amb l’aprenentatge. Això si, per tal que sigui una activitat realment educativa, no podem permetre que la diversió s’anteposi a l’aprenentatge, ambdós han d’anar de la mà.

Com han de ser els jocs per tal que es doni el abans esmentat?

·        Han de tenir uns objectius didàctics marcats a l’hora del seu disseny.
·        Han d’estar pensants realment per la franja d’edat per a qui serà destinada.
·        Ha de tenir un disseny atractiu i motivador.
·        Les imatges han de ser creatives, però guardant un cert equilibri.
·        Llenguatge clar.
·        Han de possibilitar tant el treball individual com grupal.
·        S’ha de tenir en compte l’avaluació.
·      Ha de deixar la llibertat suficient a l’infant per anar endavant i endarrere, que no es quedi estancat en una plana amb la única possibilitat d’anar endavant.


Avantatges inconvenients segons Pere Marqués dels multimèdies educatius:



Avantatges

·        Forta motivació: els/les alumnes estan  motivats i per tant, aquesta és un dels motors per a l’aprenentatge
·    Interacció: Els infants estan permanentment actius al interactuar alb l’ordinador.
·        Normalment, els/les alumnes aprenen amb menys temps.
·   Desenvolupa la seva pròpia iniciativa donat que han estar sempre prenent decisions per donar resposta a la demanda de l’ordinador.
·   Múltiples perspectives i itineraris. Els hipertexts permeten la exposició de temes des de diferents enfocaments, el que afavoreix la comprensió.  
·        Aprenentatge a partir de les errades. Permet a l’infant conèixer des del primer moment on ha fallat i pot rectificar en el moment.
·        Facilita l’avaluació i control. Alliberant al professorat de treballs repetitius.
·        Alt grau d’interdisciplinarietat.
·      Individualització. L’ordinador pot adaptar-se als coneixements previs i al ritme individual de cadascú.
·        Facilita el treball cooperatiu
·        Contacte amb les noves tecnologies i el seu llenguatge.
·        Proporciona informació.
·  Proporciona entorns d’aprenentatge i instruments per al procés de la informació.
·        Avantatges en l’Educació Especial. L’ordinador amb les adaptacions adients, pot obrir portes alternatives que ajudin a les seves limitacions.
·        Constitueixen un bon mitjà d’investigació didàctica.  

Inconvenients:
·        Addició.
·        Distracció.
·       Ansietat. Moltes vegades la continua interacció pot provocar ansietat en els infants.
·        Aprenentatges incomplerts i superficials. La lliure interacció i la poca qualitat dels material, de vegades proporciona aprenentatges incomplerts i poc profunds.
·        Diàlegs molt  rígids. Els diàlegs entre docent i alumne, sempre seran més rics i oberts.
·        Desorientació informativa. Molts estudiants es perden en els hipertexts.
·        Desenvolupa les estratègies del mínim esforç.
·        Desfases respecte a altres activitats.
·        Aïllament.
·    Dependència dels altres. Convé fer grups estables i a l’hora flexibles, donat que alguns estudiant es podrien convertir en espectadors de la resta.
·        Cansament visual i altres problemes físics.
·        Visió parcial de la realitat.
·        Desconfiguració dels ordinadors.
Professorat format i per tant major implicació econòmica a l’hora de la formació

Enllaços que us poden interessar:

Imatge: https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTLk5ur99SG0Ht6c4TA_L0_1xlTz-23HBqddNW8bHwBW789NTZDfA





diumenge, 4 de novembre de 2012

Competència digital dels professors. Jordi Adell



Jordi Adell ens nostra en aquest vídeo com l’ús de les noves tecnologies es un procés, que no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Segons queda reflectit en la seva ponència i a partir d’uns estudis, Acot, calen entre 3-5 anys i que els professors passen per cinc fases abans que realment les noves eines formessin part de la pràctica quotidiana dels docents:

·        Accés: aprendre a fer un ús bàsic de la tecnologia.
·        Adopció: els docents les fan servir pel mateix que farien sense ordinadors.
·       Adaptació:  Per augmentar la productivitat
·     Apropiació: comencen a experimentar només formes de treballar didàcticament utilitzant les noves tecnologies
·    Innovació: no arriben molts professors. Aquesta fase utilitza tecnologia que ningú a utilitzat abans.


Que queda patent que la formació és molt important i que aquesta comença en els estudis universitaris actuals. Que no podem dir que una escola fa bon ús de les noves tecnologies quan es limiten a utilizar-les per continuar fent el mateix que faria amb els llibres de text, per posar un exemple. Això només seria un traspàs d’informació d’una manera diferent, però sense cap implicació per part de l’alumnat a l’hora de la recerca i de potenciar la motivació.


dijous, 1 de novembre de 2012

La importància de les TIC en l'educació especial....



Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família.


L’escola l’univers de Barcelona, malgrat estar en continua lluita per tenir una escola en condicions, encara estan vivint el seu dia a dia en barracons, està en ple rendiment pel que fa a les noves tecnologies. Una mostra és la seva pàgina on les famílies poden estar informades de tot el que es fa, ja sigui a nivell educatiu com per donar informació dels avenços en la seva lluita. Tenir un edifici com cal per acollir als infants de Gràcia. 
La implicació de les famílies és fonamental en la metodolgia que segueix l’escola. Aquesta és l’escola de la meva neboda.




 
La meva neboda i la seva mami compartint un bon moment. 



Parlar de les TIC a l’escola i no parlar d’aquestes dins un context familiar, crec que en aquestes alçades de la vida no té sentit. Tot al nostre voltant gira, i cada vegada més, entorn a les noves tecnologies i a la manera que tenim de fer-ne ús de manera positiva. Una d’aquestes maneres i gràcies a la seva entrada a les escoles, és fe-les servir per apropar-nos més i millor a les famílies i a la inversa.

Fa uns quants d’anys, les famílies no participaven tant de la vida de l’escola com d’uns temps ençà, o almenys això és el que les noves metodologies cerquen amb intensitat. Que les relacions flueixin entre família-escola pel bé dels infants. Per tal que això sigui una realitat, per què no fer-ne ús dels màxims mitjans possibles al nostre abasts? 

Els pares i mares d’ara, accepten de bon grau la implantació de les noves tecnologies a les aules i veuen com a positiu que els seus fills i filles les emprin. Per tant, per què no implicar-los?. Aprofitem també aquestes eines per fer més petites les distàncies. Família-escola, pares-fills, escola-infants.

Com fer-ho?....Des del meu humil punt de vista, no crec que sigui necessari utilitzar el darrer crit en noves tecnologies, només cal una mica de bona voluntat per part de tots. Podem començar fent un petit bloc, on les famílies a través de les imatges i texts penjats, puguin entrar dins l’escola i visualitzar el treball que allí dins és fa. L’escola pot penjar activitats per compartir i enllaços que facilitin als infants i a les famílies la recerca d’informació envers el tema treballat a les aules. Pot ser també un mitjà de comunicació de les diferents activitats que s’aniran realitzant i fins i tot pot ser un lloc de trobada amb altres pares. I per què no que siguin els propis infants, els que puguin ajudar als pares a accedir-hi, si donat el cas, aquests no tenen el recursos suficients o no estan tan al dia en la seva utilització.. Estic segura que pot arribar a ser una gran font d’aprenentatge compartida i que en comptes d’allunyar, sigui capaç d’apropar postures, coneixements i afectes.


Qualsevol excusa és bona per apropar-nos una mica més......

madre‑ordenador.jpg

TIC, escola i família



En aquests pocs minuts que dura el vídeo i des de la pròpia veu dels infants, podem veure com es poden implicar les famílies en l'educació dels seus fills a través de l’ús de les TIC i com tots i totes podem aprendre a partir de les relacions i comunicacions que es crean.