Pàgines

diumenge, 25 de novembre del 2012

El món multimèdia



Jocs interactius en l’educació 

Els jocs interactius, són uns dels millors mitjans per tal que els infants aprenguin de forma lúdica mitjançant el joc. Algunes de les nostres escoles ja en fan ús. A partir de diferents programes, els infants van assimilant continguts, van exercint la capacitat de cerca la millor solució a partir del assaig-error. La diversió, no ha d’estar renyida amb l’aprenentatge. Això si, per tal que sigui una activitat realment educativa, no podem permetre que la diversió s’anteposi a l’aprenentatge, ambdós han d’anar de la mà.

Com han de ser els jocs per tal que es doni el abans esmentat?

·        Han de tenir uns objectius didàctics marcats a l’hora del seu disseny.
·        Han d’estar pensants realment per la franja d’edat per a qui serà destinada.
·        Ha de tenir un disseny atractiu i motivador.
·        Les imatges han de ser creatives, però guardant un cert equilibri.
·        Llenguatge clar.
·        Han de possibilitar tant el treball individual com grupal.
·        S’ha de tenir en compte l’avaluació.
·      Ha de deixar la llibertat suficient a l’infant per anar endavant i endarrere, que no es quedi estancat en una plana amb la única possibilitat d’anar endavant.


Avantatges inconvenients segons Pere Marqués dels multimèdies educatius:



Avantatges

·        Forta motivació: els/les alumnes estan  motivats i per tant, aquesta és un dels motors per a l’aprenentatge
·    Interacció: Els infants estan permanentment actius al interactuar alb l’ordinador.
·        Normalment, els/les alumnes aprenen amb menys temps.
·   Desenvolupa la seva pròpia iniciativa donat que han estar sempre prenent decisions per donar resposta a la demanda de l’ordinador.
·   Múltiples perspectives i itineraris. Els hipertexts permeten la exposició de temes des de diferents enfocaments, el que afavoreix la comprensió.  
·        Aprenentatge a partir de les errades. Permet a l’infant conèixer des del primer moment on ha fallat i pot rectificar en el moment.
·        Facilita l’avaluació i control. Alliberant al professorat de treballs repetitius.
·        Alt grau d’interdisciplinarietat.
·      Individualització. L’ordinador pot adaptar-se als coneixements previs i al ritme individual de cadascú.
·        Facilita el treball cooperatiu
·        Contacte amb les noves tecnologies i el seu llenguatge.
·        Proporciona informació.
·  Proporciona entorns d’aprenentatge i instruments per al procés de la informació.
·        Avantatges en l’Educació Especial. L’ordinador amb les adaptacions adients, pot obrir portes alternatives que ajudin a les seves limitacions.
·        Constitueixen un bon mitjà d’investigació didàctica.  

Inconvenients:
·        Addició.
·        Distracció.
·       Ansietat. Moltes vegades la continua interacció pot provocar ansietat en els infants.
·        Aprenentatges incomplerts i superficials. La lliure interacció i la poca qualitat dels material, de vegades proporciona aprenentatges incomplerts i poc profunds.
·        Diàlegs molt  rígids. Els diàlegs entre docent i alumne, sempre seran més rics i oberts.
·        Desorientació informativa. Molts estudiants es perden en els hipertexts.
·        Desenvolupa les estratègies del mínim esforç.
·        Desfases respecte a altres activitats.
·        Aïllament.
·    Dependència dels altres. Convé fer grups estables i a l’hora flexibles, donat que alguns estudiant es podrien convertir en espectadors de la resta.
·        Cansament visual i altres problemes físics.
·        Visió parcial de la realitat.
·        Desconfiguració dels ordinadors.
Professorat format i per tant major implicació econòmica a l’hora de la formació

Enllaços que us poden interessar:

Imatge: https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTLk5ur99SG0Ht6c4TA_L0_1xlTz-23HBqddNW8bHwBW789NTZDfA





diumenge, 4 de novembre del 2012

Competència digital dels professors. Jordi Adell



Jordi Adell ens nostra en aquest vídeo com l’ús de les noves tecnologies es un procés, que no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Segons queda reflectit en la seva ponència i a partir d’uns estudis, Acot, calen entre 3-5 anys i que els professors passen per cinc fases abans que realment les noves eines formessin part de la pràctica quotidiana dels docents:

·        Accés: aprendre a fer un ús bàsic de la tecnologia.
·        Adopció: els docents les fan servir pel mateix que farien sense ordinadors.
·       Adaptació:  Per augmentar la productivitat
·     Apropiació: comencen a experimentar només formes de treballar didàcticament utilitzant les noves tecnologies
·    Innovació: no arriben molts professors. Aquesta fase utilitza tecnologia que ningú a utilitzat abans.


Que queda patent que la formació és molt important i que aquesta comença en els estudis universitaris actuals. Que no podem dir que una escola fa bon ús de les noves tecnologies quan es limiten a utilizar-les per continuar fent el mateix que faria amb els llibres de text, per posar un exemple. Això només seria un traspàs d’informació d’una manera diferent, però sense cap implicació per part de l’alumnat a l’hora de la recerca i de potenciar la motivació.


dijous, 1 de novembre del 2012

La importància de les TIC en l'educació especial....



Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família.


L’escola l’univers de Barcelona, malgrat estar en continua lluita per tenir una escola en condicions, encara estan vivint el seu dia a dia en barracons, està en ple rendiment pel que fa a les noves tecnologies. Una mostra és la seva pàgina on les famílies poden estar informades de tot el que es fa, ja sigui a nivell educatiu com per donar informació dels avenços en la seva lluita. Tenir un edifici com cal per acollir als infants de Gràcia. 
La implicació de les famílies és fonamental en la metodolgia que segueix l’escola. Aquesta és l’escola de la meva neboda.




 
La meva neboda i la seva mami compartint un bon moment. 



Parlar de les TIC a l’escola i no parlar d’aquestes dins un context familiar, crec que en aquestes alçades de la vida no té sentit. Tot al nostre voltant gira, i cada vegada més, entorn a les noves tecnologies i a la manera que tenim de fer-ne ús de manera positiva. Una d’aquestes maneres i gràcies a la seva entrada a les escoles, és fe-les servir per apropar-nos més i millor a les famílies i a la inversa.

Fa uns quants d’anys, les famílies no participaven tant de la vida de l’escola com d’uns temps ençà, o almenys això és el que les noves metodologies cerquen amb intensitat. Que les relacions flueixin entre família-escola pel bé dels infants. Per tal que això sigui una realitat, per què no fer-ne ús dels màxims mitjans possibles al nostre abasts? 

Els pares i mares d’ara, accepten de bon grau la implantació de les noves tecnologies a les aules i veuen com a positiu que els seus fills i filles les emprin. Per tant, per què no implicar-los?. Aprofitem també aquestes eines per fer més petites les distàncies. Família-escola, pares-fills, escola-infants.

Com fer-ho?....Des del meu humil punt de vista, no crec que sigui necessari utilitzar el darrer crit en noves tecnologies, només cal una mica de bona voluntat per part de tots. Podem començar fent un petit bloc, on les famílies a través de les imatges i texts penjats, puguin entrar dins l’escola i visualitzar el treball que allí dins és fa. L’escola pot penjar activitats per compartir i enllaços que facilitin als infants i a les famílies la recerca d’informació envers el tema treballat a les aules. Pot ser també un mitjà de comunicació de les diferents activitats que s’aniran realitzant i fins i tot pot ser un lloc de trobada amb altres pares. I per què no que siguin els propis infants, els que puguin ajudar als pares a accedir-hi, si donat el cas, aquests no tenen el recursos suficients o no estan tan al dia en la seva utilització.. Estic segura que pot arribar a ser una gran font d’aprenentatge compartida i que en comptes d’allunyar, sigui capaç d’apropar postures, coneixements i afectes.


Qualsevol excusa és bona per apropar-nos una mica més......

madre‑ordenador.jpg

TIC, escola i família



En aquests pocs minuts que dura el vídeo i des de la pròpia veu dels infants, podem veure com es poden implicar les famílies en l'educació dels seus fills a través de l’ús de les TIC i com tots i totes podem aprendre a partir de les relacions i comunicacions que es crean.




 

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Prova Audicity



Aquesta setmana ja ho hem aconseguit. La setmana anterior vàrem tenir problemes tècnics a classe i no va ser possible seguir el programa establert, aprendre a utilitzar l’Audacity. Com tantes altres vegades un nou repte es posava davant meu, i com tantes altres vegades, després de l’angoixa del primer contacte amb una nova eina, haig de dir....prova mitjanament superada. 

Com funciona el programa Audacity:

Audacity és un programa de gravació i edició de so de lliure ús i de fàcil accés. Pot gravar, reproduir, treballar amb vàries pistes a l’hora, mesclar i reproduir diferents efectes amb la veu i la música.

Aquí vos deixo la meva prova. Espero que ningú rigui amb la meua veueta. O millor dit....rigueu molt i molt fort, que això és molt sa i aixeca l’ànim.



§  Música de fons: Sleep  Away
§  Compositor: Robert  R. Acri




dissabte, 27 d’octubre del 2012

Les caceres del tresor. Recursos educatius



webquest2.jpg

Comencem a entrar en contacte amb un altre manera d'aprendre utilitzant les TIC


EL passat dijous a classe, na Marina ens va introduir en un tipus d’activitats didàctiques pensades per compartir a través d’Internet. Son de gran ajuda pels docents, on troben en elles models d’activitats que poden adaptar a les seves necessitats i als objectius marcats. Segons la definició del bloc recomanat durant la sessió a classe, http://anaisabelmartin.blogcindario.com/2011/02/00022-caza-del-tesoro.html, la caça del tresor és un tipus d’activitat molt senzilla, útil per adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació a través d’internet.

La pàgina en qüestió ens mostra una pàgina inicial on podem trobar la definició del que seria la caça del tresor, una presentació on ens ensenya a crear la nostra pròpia. Clicant dalt una imatge que representa, se’ns obre una pàgina, http://www.aula21.net/cazas/caza.htm, que ens facilita la creació. Mitjançant unes etiquetes, ens ofereix la possibilitat de seleccionar l’idioma, ens ofereix ajuda per fer-la de manera guiada i senzilla, ens deixa triar el disseny que volem fer servir per tal de crear una imatge al nostre gust i necessitats, colors, tipus de lletres, descripció, etc. 

El bloc també ens mostra un seguit d’exemples per veure el funcionament d’algunes caces de tresors.

La proposta de na Marina, ha estat que de forma grupal ens centréssim en una per tal de poder analitzar-la i veure si ens semblava que podia ser d’ajuda en la nostra futura tasca educativa. Nosaltres ens vàrem centrar en “conocemos las figuras”.



El primer que ens trobem és una pàgina d’inici on podem seleccionar diferents etiquetes; introducció, preguntes, recursos, la gran pregunta. Cada una d’elles et condueix a una seqüència didàctica que podem emprar per apropar als infants a les figures geomètriques. 

Parts d’una caça del tresor:

·         Introducció: Dóna informació a l’infant de les tasques i les instruccions per dur-la a terme.

·          Preguntes: Llistat de preguntes per ser contestades

·      Recursos: Ens mostra un llistat de pàgines on l’infant pot entrar i practicar amb les diferents activitats que ofereixen. Aquest poden aprendre de manera autònoma i divertida utilitzant unes eines que els agraden molt, deixant enrere els llibres de text, les fitxetes... Faciliten un aprenentatge centrat en la motivació i d’una manera molt visual.

·     La gran pregunta: Una de les avantatges de la cacera del tresor, és que els alumnes donen resposta a la pregunta inicial després de fer una reflexió sobre tot el que han anat aprenent amb anterioritat.


Segons la meva opinió, aquest tipus de pàgina com qualsevol eina que tenim a l’abast gràcies a les noves tecnologies, són estris que en podem ajudar en la pràctica docent. Són ajudes que et poden donar pautes en algun moment quan et quedes aturat i necessites d’algun suport per seguir endavant. Cadascú haurà d’adaptar-les a les seves necessitats reals i sobre tot a les necessitats i curiositats dels infants. Infants que per cada dia necessiten més la imaginació i de la capacitat del bon/a mestre/a per tal d’estar el suficientment motivats com per continuar el seu aprenentatge.

Diferència entre una cacera del tresor i una webquest: 

La cacera del tresor és un recurs educatiu més senzill que una Webquest i es consideren més apropiades pels alumnes de menor edat. La Webquest, implica un procés d’investigació i transformació de la informació.