dimecres, 26 de setembre de 2012

Reflexió i aspiracions personals envers l'assignatura



sentimientodelconocimiento.blogspot.com




Avui comença un nou repte.......aplicacions de les noves tecnologies com a eina de treball a l'educació.




Voldria començar la reflexió dient “buff, menys mal que aquesta assignatura està en quart de la carrera”, si començo fent aquest comentari és pel fer que malgrat no en se molt i encara em costa utilitzar les diferents eines tecnològiques, puc dir que ja no començo de cero. Potser, mirat d’un altre banda hagués estat bé fer-la a primer ja que ens hagués mostrat i ensenyat com i de quina manera podíem fer un bon tractament d’aquestes eines i, agafar consciència de la importància i necessitat de conèixer i, el més important, gaudir, de les eines que ens ofereix el segle XXI. 

El nostre grup va “patir” des del primer any el tema blocs. Na Gemma s’havia proposat tot d’una que li trobéssim la utilitat al bloc dins l’entorn escolar. Crec que en més o menys mida o ha aconseguit. Personalment he suat de valent i m’he quedat moltes nits sense dormir trastejant pel meu ordinador. Tenim una relació amor-odi.

Malgrat tots els entrebancs i les meves limitacions, estic molt contenta i satisfeta dels meus avanços i sobre tot dels meus blocs. Aquesta experiència m’ha endinsat en un món pràcticament desconegut per a mi. M’ha posat davant els meus ulls un munt de blocs de diferents temàtiques on he gaudit dels seus continguts i de les seves imatges. 

M’agradaria que aquesta assignatura m’ajudés una mica més en el camí que just he començat, que m’ajudés a donar una pas més. Encara tinc un llarg recorregut pel davant per tal d’arribar a dominar unes eines que m’eren molt desconegudes. Vull poder fer un vídeo, modificar-lo, retocar-lo, vull poder aplicar so als meus treballs.....vull fer moltes i moltes coses.....al meu ritme i amb la constància amb la que ho he fet fins ara. Això si, sempre amb l’ajuda que sempre he tingut per part dels meus/ves companys/es de classe als que de vegades he hagut de recórrer quan no sabia per on tirar. Tot i que el meu mal orgull moltes vegades no em deixava demanar ajuda.



Gràcies i mil gràcies
 








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada