Societat de la informació, tecnologies digitals i educació.

El text triat per fer una reflexió sobre la societat actual envers les noves tecnologies, fa un petit recorregut en el pas del temps, fins arribar al moment actual. Comença fent un petit anàlisis sobre els efectes de les tecnologies tant a nivell econòmic com a social, posant al nostre abast diferents punts de vista. Ens deixa fer un rastreig del que ha anar succeint des del punt de partida: la industrialització.

Durant els darrers vint anys, l’entorn social, econòmic i social, ha donat un gir radical i, tot el que envolta a les noves tecnologies va molt depresa, sense quasi donar temps a l’adaptació, sobre tot a una generació que no té per la mà totes les noves eines, deixant a aquesta en una situació de desavantatge davant una societat completament tecnològica. Això fa i és d’obligada necessitat, l’adaptació el més ràpid possible al maneig de les eines per tal de no quedar fora de la societat actual.

El text també mostra els diferents discursos que giren entorn al tema a tractar i la relació que té la tecnologia amb les relacions socials, la economia, la cultura i els constants canvis que giren entorn a aquestes. També parla dels avantatges i dels inconvenients que han anat sorgint. Com avantatge i sense cap mena de dubte, ha estat la utilització dels diferents mitjans per a les relacions, tant laborals com a personals, que es poden establir d’una manera immediata. Com a desavantatge, com hi de quina manera s’estableixen i qui queda en un segon plano. Com sempre les societats menys riques, creant així una separació encara més evident entre el primers món i el anomenat tercer món.

Un altre punt que es tracta en l’article, és l’adaptació a aquesta realitat en el món educatiu. Que la informació que ens arriba durant les 24 hores que té un dia és impressionant, és més que evident, el que no és tant evident, és com la gestionem. I no només la informació que ens arriba, sinó la informació a la que podem accedir-hi a través de la xarxa. Quina és la vàlida, quina s’ajusta a la realitat......Aquest és un “problema” que la nostra societat actual ha de gestionar, i la millor manera de fer-ho, és a través d’una formació adaptada a les nostres noves realitats. Preparant als nostres infants a fer un bon tractament de la informació que els arriba a les mans. Fent-los més crítics, més autònoms. Per tal que aquests fet succeeixi, els docents també han de fer el seu propi procés d’adaptació. Una adaptació que requereix una formació continua, un canvi de la visió que fins ara es tenia dels infants. Donant-los el lloc que han de tenir. Un lloc basat en la suficiència. Els docents ja no són les persones que ho sabien tot i que la seva paraula era la única i absoluta. Ara els infants tenen eines al seu abast que els fa ser més autònoms en el seu aprenentatge. Per tant la figura docent ha de canviar, ha de servir de guia i acompanyament en el seu procés.  

Les escoles també han d’anar fent camí i adaptar-se a la nova situació posant a l’abast dels infants les eines tecnològiques adients. Això si, també entra el factor econòmic. Qui se’n fa càrrec, hi ha diners per dur endavant aquest projecte ambiciós?

Per concloure, dir que tot els extrems són dolents. Que tot té una part positiva i negativa, i no havia de ser menys al tractar de les noves eines que tenim davant. Per a mi, la part més negativa, és la pèrdua del contacte físic, les esquerdes encara més grans que es produeixen entre les persones a nivell social i econòmic. Qui tingui més poder adquisitiu, estarà més prop d’aconseguir l’èxit en una era d’absolut consumisme. On tot queda vell i antic en un obrir i tancar d’ulls. On tot ha de ser ràpid, on hi ha un control absolut de les persones. On la privacitat ha quedat enrere.

Jo sóc la primera que ha caigut de quatre grapes.